Fa poc vam presentar una estimació de quants gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) es van emetre a Catalunya el 2023 (Estimació Provisional d’Emissions de CO2e de Catalunya 2023), i els resultats indiquen una reducció respecte a l’any anterior, situant les emissions totals per sota dels 40 Milions de tones de CO₂ equivalent. Aquestes són, però, totes les emissions associades a l’economia catalana? Són totes les emissions de GEH que podem considerar que són responsabilitat de Catalunya com a país? La resposta és clarament no. Llavors, què inclou l’inventari d’emissions de GEH? I encara més important, què no inclou?

Aquí van algunes idees que anirem desenvolupant en noves entrades.

Els gasos que es comptabilitzen a l’inventari oficial:

• inclouen les emissions dels 6 gasos amb efecte d’hivernacle segons el Conveni de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Aquests són el CO₂, el metà -CH₄-, l’òxid nitrós -N₂O- i tres gasos fluorats. Les emissions s’expressen en termes de “CO₂ equivalent” (CO₂e) per utilitzar una unitat comuna.
• no inclouen les emissions d’altres contaminants atmosfèrics (com l’amoníac, els òxids de nitrogen, les partícules en suspensió, etc.), que no són els principals causants de l’escalfament global sinó d’altres problemes ambientals (tot i que alguns també tenen incidència en l’escalfament global).

Quin és “l’abast” de l’inventari de GEH?  

L’inventari segueix les normes que estableix la Unió Europea i el grup intergovernamental d’experts sobre canvi climàtic (l’IPCC), que es basen en criteris territorials, és a dir, d’on es produeixen les emissions (i no d’on es consumeixen els productes, a qui beneficia una determinada activitat, etc.).

Per tant, l’inventari inclou:

1. les emissions vinculades a l’energia, que es produeixen en cremar combustibles fòssils (gas natural i derivats del petroli), en qualsevol sector (transport, indústria, edificis, sector primari, …). Correspon aproximadament al 70% de les emissions de Catalunya.
2. les emissions d’altres GEH que es produeixen en alguns processos industrials, en l’agricultura i la ramaderia, i la gestió de residus, i que no tenen a veure amb el consum d’energia. Correspon al 30% restant.

Quines emissions GEH queden fora de l’abast d’aquesta estimació?

1. Queden fora la major part d’emissions derivades de l’aviació i del transport marítim, tant els trajectes cap a o des d’altres països europeus o internacionals. Com expliquem en aquesta entrada, a l’inventari de Catalunya només s’inclouen les emissions dels vols o trajectes “domèstics” – amb sortida o arribada d’un aeroport de Catalunya i destí/origen un aeroport o port de l’Estat espanyol.
2. Tampoc inclou les emissions de l’electricitat que es consumeix a Catalunya i que s’hagi produït en altres territoris o en altres països.
3. També queden fora les emissions de productes que es consumeixen aquí però que s’han produït fora de Catalunya i que s’han transportat des de lluny. I això no és menor, atenent a la quantitat ingent de productes que provenen de la importació. Les emissions per la producció d’aquests productes importats s’inclouen en el país productor, però les emissions pel transport per aigües internacionals i per l’espai aeri internacional no s’inclouen en cap país. El volum d’aquestes emissions en aigües i espai internacionals es calculen en el Pressupost Global de Carboni https://globalcarbonbudget.org/ i el 2023 van suposar unes emissions globals equivalents a la meitat de les emissions de la Unió Europea

Com s’explica en aquest altre bloc, un grup de ciutats compromeses amb l’acció climàtica anomenat C40 va calcular l’inventari d’emissions de GEH de diferents ciutats basades en el consum, i va obtenir com a resultat que dos terços del global d’emissions corresponien a productes de fora de la ciutat, que no s’haurien comptat amb un enfocament territorial o sectorial.

Cal dir, és clar, que el criteri territorial d’on es produeixen les emissions fa que sí que s’incloguin les emissions de productes fabricats aquí, però que s’exporten a altres països.

Quines conclusions traiem de tota aquesta informació?  

a. Saber què inclou i què no l’inventari d’emissions ens ajuda a entendre si estem contribuint realment a reduir les emissions de GEH.

b. Necessitem una reducció dels valors de GEH a Catalunya, però necessitem saber també quines són les altres emissions que no estan als inventaris, però que també són responsabilitat nostra, i si les estem o no reduint. Això vol dir, per tant, que necessitem:

c. Dades sobre les emissions de l’aviació i el transport marítim que tingui com a origen o destí els aeroports o ports catalans.

d. Estudis sobre l’evolució del consum de materials i de productes a Catalunya, que ens ajudin a entendre si realment estem contribuint a reduir les emissions globals de GEH (i la resta d’impactes ambientals associats) o no.

Quan parlem d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un dels temes que sovint genera dubtes o controvèrsies és quin és l’impacte dels avions sobre el canvi climàtic. Les dades d’emissions d’aquest sector sovint queden amagades pel fet que en els inventaris oficials la major part de les emissions de l’aviació no es comptabilitzen.

L’inventari oficial per a Catalunya que publica la Generalitat segueix la metodologia establerta per l’IPCC i només inclou les emissions dels vols “domèstics” (vols que tinguin com a origen i destí un aeroport espanyol) dels aeroports de Catalunya. Segons les dades oficials, aquestes emissions de l’aviació domèstica a Catalunya van ser d’uns 280 milers de tones CO₂eq el 2021, un 2% de les emissions del transport.

En el monitor públic intentem fer una estimació de l’inventari oficial, de manera que les nostres dades només inclouen aquestes mateixes emissions de l’aviació domèstica. És molt important ser conscients, però, que aquesta metodologia deixa fora dels càlculs la major part de les emissions, que corresponen a tots els vols amb origen o destí a altres països.

En els informes de l’Estat espanyol a la Unió Europea sí que s’inclou el càlcul de les emissions de l’aviació internacional (i el transport marítim internacional), però només a nivell informatiu, sense sumar-lo a l’inventari. Les emissions sumen 8.320 kt de CO₂eq a tot l’Estat -de l’ordre del 10% del total d’emissions del transport a Espanya-.

Per fer un càlcul exhaustiu de les emissions de l’aviació a Catalunya caldria utilitzar les dades de vols dels aeroports catalans i aplicar els factors d’emissió corresponents. Una manera més senzilla de fer-nos una idea de l’abast de les emissions és observar l’evolució del consum de querosè d’aviació a Catalunya, a partir de les dades dels balanços energètics que publica l’ICAEN. Les darreres dades són del 2019 i indiquen un consum de 1.430,5 ktep, que representa un 22% de tot el consum d’energia final a Catalunya en el sector del transport. Aquesta dada pel 2019 suposa un increment del 430% del consum l’any 1990, quan el querosè només significava el 7,6% del consum d’energia final.

Per passar de tep a tones de querosè cal dividir entre 1,065. Després, si multipliquem el resultat pel factor d’emissió del querosè (3,15 kg CO₂ per kg de querosè) estaríem parlant de 4.231 milers de tones de CO₂eq. Recordem que aquestes emissions no estan incloses a l’inventari i, per tant, hem d’anar amb compte a l’hora de fer comparacions.

Per posar en context aquestes xifres, les emissions sí comptabilitzades a l’inventari del sector transport el 2019 van ser de 13.164 milers de tones de CO₂eq. I les totals, 43.554 milers de tones de CO₂eq.

Com s’observa amb aquestes dades, les emissions de l’aviació ja suposen una contribució important al canvi climàtic i continuaran augmentant, i encara més ho farà la seva contribució proporcional, ja que altres sectors sí que aconsegueixen frenar o reduir les seves emissions i, en canvi, l’aviació preveu continuar creixent i no té tecnologies que permetin descarbonitzar-lo. Per tant, cada cop serà més rellevant fer el seguiment també de les emissions d’aquest sector.

Un estudi de Barcelona Regional sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat calculava unes emissions de més de 8,4 milions de tones de CO₂eq anuals el 2019, quan l’aeroport va acollir més de 52,6 milions de passatgers. En un escenari de creixement fins als 70 milions de passatgers, les emissions creixerien un 33%, fins als més d’11,2 milions de tones de CO₂eq, segons aquests càlculs.

A més a més, a banda de les emissions de CO₂ els avions tenen altres efectes que contribueixen a l’escalfament global, com ara la nuvolositat induïda, l’ozó, els òxids de nitrogen, els aerosols, etc. Si es tenen en compte aquests factors l’impacte de l’aviació sobre el canvi climàtic és encara més gran, fins i tot podria ser del triple, segons informes recents

Per saber més coses sobre les emissions de l’aviació i sobretot de les vies per a reduir-les recomanem l’informe El decrecimiento de la aviación. La reducción del transporte aéreo de manera justa, d’Ecologistes en acció i altres entitats agrupats en la campanya Stay grounded.

Més enllà de les dades d’emissions a Catalunya hi ha alguns factors que potser us poden interessar a l’hora d’analitzar el metabolisme ecològic i econòmic als que s’associen les emissions a Catalunya. Sense voluntat de ser exhaustius a continuació trobareu algunes dades claus.

Evolució de la generació d’electricitat a Catalunya

Evolució de la nova potència instal·lada d’autoconsum solar a Catalunya

Evolució del consum de combustibles pel transport

Evolució del consum de gas

En aquest apartat es faciliten alguns enllaços a fonts d’informació oficials rellevants per entendre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya.

Emissions

• Inventari oficial d’emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle de Catalunya. Generalitat de Catalunya
• Dades anuals dels diferents contaminants per sector, divisió i classe de l’inventari d’emissions segons la metodologia de l’IPCC des de 1990. Dades obertes de la Generalitat de Catalunya
• Registro estatal de emisiones y fuentes contaminantes. PRTR
• Informes de seguiment de les emissions de la Directiva. Generalitat de Catalunya

Altres fonts d’informació indirectes rellevants

• Total DGGN gas d’emissió sense centrals tèrmiques de l’antic règim ordinari. Estadístiques energètiques de conjuntura de Catalunya. Institut Català d’Energia
• Gasoil A, B i C i Gasolines. Estadístiques CORES de consum de combustibles amb dades mensuals per CCAA
• Fertilizants. Estadística de consumo de fertilizantes de agricultura. MAPA
• Dades de ramaderia a Catalunya

Els següents gràfics han estat realitzats a partir de les emissions obtingudes a l’Inventari d’emissions de Catalunya 1990-2021. Es classifiquen, per tant, en funció de les categories oficials i no inclouen per exemple factors rellevants per entendre el sistema socioeconòmic de Catalunya com les emissions associades als productes provinents de l’exterior.

No hi ha una manera única de comptar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A continuació us expliquem algunes de les més destacades

Comptabilitat oficial: inventaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

A Catalunya la Generalitat calcula els inventaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Conceptualment, l’objectiu és comptabilitzar les emissions generades en un territori i se segueixen els estàndard que estableix l’IPCC.

Aquesta metodologia té dos grans avantatges. En primer lloc, en ser conceptualitzada coincidint amb un determinat límit administratiu és més fàcil disposar de la informació estadística necessària per a fer els càlculs. En segon lloc, en tenir una metodologia comuna per tothom és més fàcil fer comparacions entre els països i la interpretació dels resultats per part dels experts.

Però també té alguns desavantatges:

• Els inventaris inclouen només el que en el següent gràfic s’anomena abast 1. Es comptabilitzen les emissions generades dins del territori (en aquest cas, Catalunya), però no inclouen les emissions produïdes fora per generar els productes o serveis que consumim, ni tampoc les emissions per produir l’electricitat que importem d’altres territoris, o altres emissions necessàries per al nostre model de vida actual, però que es produeixen fora.

Font: GHGprotocol

• No sempre és fàcil vincular les polítiques portades a terme amb les emissions comptabilitzades. Per exemple, en cas que s’estigui produint la substitució de la producció interna de productes per la compra de productes de l’exterior amb més intensitat energètica que si són fabricades a l’interior, trobaríem que la comptabilitat als inventaris assenyalarien una disminució de les emissions, malgrat que les emissions reals augmentarien.

Càlcul de la petjada de carboni

La petjada de carboni és la quantitat total de gasos amb efecte d’hivernacle associats al cicle de vida d’una persona, d’un producte, servei o organització. Per tant, no només comptabilitza les emissions associades a un territori sinó la de tots els aspectes necessaris per fer possible l’aspecte que estem estudiant. A Catalunya existeixen nombrosos estudis d’aspectes puntuals i d’organitzacions que han fet el càlcul.

Com a principals avantatges podem trobar que aporta una visió completa del que estem estudiant, però, per contra, és molt més difícil de calcular i no hi ha una única metodologia de càlcul. Els estàndards més usuals per a les organitzacions són el: GHG Protocol i l’ISO 14064-1:2012. Quant a productes i serveis els estàndards més utilitzats són: PAS 2050:2011, ISO/TS 14067:2013, amb el suport d’ISO 14040 i ISO 14044 per a l’elaboració de l’Anàlisi de Cicle de Vida.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic publica una guia de càlcul de les emissions al seu web.