Comptem emissions?

No hi ha una manera única de comptar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A continuació us expliquem algunes de les més destacades

Comptabilitat oficial: inventaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

A Catalunya la Generalitat calcula els inventaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Conceptualment, l’objectiu és comptabilitzar les emissions generades en un territori i se segueixen els estàndard que estableix l’IPCC.

Aquesta metodologia té dos grans avantatges. En primer lloc, en ser conceptualitzada coincidint amb un determinat límit administratiu és més fàcil disposar de la informació estadística necessària per a fer els càlculs. En segon lloc, en tenir una metodologia comuna per tothom és més fàcil fer comparacions entre els països i la interpretació dels resultats per part dels experts.

Però també té alguns desavantatges:

• Els inventaris inclouen només el que en el següent gràfic s’anomena abast 1. Es comptabilitzen les emissions generades dins del territori (en aquest cas, Catalunya), però no inclouen les emissions produïdes fora per generar els productes o serveis que consumim, ni tampoc les emissions per produir l’electricitat que importem d’altres territoris, o altres emissions necessàries per al nostre model de vida actual, però que es produeixen fora.

Font: GHGprotocol

• No sempre és fàcil vincular les polítiques portades a terme amb les emissions comptabilitzades. Per exemple, en cas que s’estigui produint la substitució de la producció interna de productes per la compra de productes de l’exterior amb més intensitat energètica que si són fabricades a l’interior, trobaríem que la comptabilitat als inventaris assenyalarien una disminució de les emissions, malgrat que les emissions reals augmentarien.

Càlcul de la petjada de carboni

La petjada de carboni és la quantitat total de gasos amb efecte d’hivernacle associats al cicle de vida d’una persona, d’un producte, servei o organització. Per tant, no només comptabilitza les emissions associades a un territori sinó la de tots els aspectes necessaris per fer possible l’aspecte que estem estudiant. A Catalunya existeixen nombrosos estudis d’aspectes puntuals i d’organitzacions que han fet el càlcul.

Com a principals avantatges podem trobar que aporta una visió completa del que estem estudiant, però, per contra, és molt més difícil de calcular i no hi ha una única metodologia de càlcul. Els estàndards més usuals per a les organitzacions són el: GHG Protocol i l’ISO 14064-1:2012. Quant a productes i serveis els estàndards més utilitzats són: PAS 2050:2011, ISO/TS 14067:2013, amb el suport d’ISO 14040 i ISO 14044 per a l’elaboració de l’Anàlisi de Cicle de Vida.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic publica una guia de càlcul de les emissions al seu web.